El Govern actualitza la legislació de comerç, que permetrà una regulació clara de les noves modalitats comercials

Els nous redactats de la Llei de Comerç, Serveis i Fires, i del Decret llei d'Ordenació d'Equipaments Comercials tenen en compte els canvis experimentats, principalment pel comerç en línia, amb l'objectiu final de protegir i impulsar el model comercial del país. En paral·lel, el Departament d'Empresa i Treball està dissenyant la planificació estratègica en matèria de comerç per al període 2025-2028 per a enfrontar els reptes del sector.

El Govern ha aprovat els nous redactats per a la Llei 18/2017 de Comerç, Serveis i Fires i el Decret llei 1/2009 d'Ordenació d'Equipaments Comercials, que actualitzen la legislació existent en matèria de comerç amb l'objectiu d'eliminar buits legals i oferir un marc normatiu clar. Concretament, les modificacions tenen en compte la nova realitat del sector, marcada pels canvis tant en els hàbits de consum com en la configuració dels municipis i les seves trames urbanes.

D'aquesta manera, el Govern reprèn la tramitació de totes dues normatives, que decaíó en finalitzar la legislatura anterior, i reactiva l'actualització dels textos. Això permetrà, entre altres millores:

- Regular aspectes relacionats amb les noves modalitats comercials (en línia) que poden impactar negativament en el model propi (botigues fosques i punts de recollida).

- Donar més marge de maniobra als ajuntaments en la implantació comercial.

- Incentivar la col·laboració entre els municipis.

- Dinamitzar els entorns rurals.

- Afavorir l'equilibri territorial.

- Donar suport al comerç local.

Quant als textos aprovats avui pel Govern, les principals novetats del nou redactat de la Llei de Comerç afecten les botigues fosques i punts de recollida. En aquest sentit, es defineix el concepte de botigues fosques i s'estableixen les condicions operatives que ha de complir un establiment d'aquest tipus per a ajustar al marc legal. Concretament, hauran de disposar d'una zona d'espera per als vehicles que realitzen els lliuraments de comandes i també hauran d'habilitar una zona d'estada per a les persones repartidores a l'interior. No podran repartir comandes al destinatari final entre les 11 de la nit i les 7 del matí, excepte alimentació i gran consum.

Així mateix, s'obliga els operadors de comerç en línia a oferir punts de recollida i devolució propis o aliens en un radi màxim de 500 metres respecte al domicili privat o l'adreça que faciliti el client (amb l'excepció de productes d'alimentació i gran consum).

En tots dos casos, la normativa estableix el marc general perquè els diferents ajuntaments tinguin marge per a ajustar els detalls a la realitat dels seus respectius municipis.

En relació amb les promocions, outlets i festius, la Llei dota de major precisió i flexibilitat algunes qüestions molt concretes vinculades a les activitats promocionals, els productes excedents (com els que es comercialitzen en outlets), els horaris i els festius. No es diferencia entre accions enfocades a la promoció comercial i a la liquidació d'estocs, de manera que la normativa s'adapta a la desestacionalització de les temporades i alta rotació d'estocs actual. Es redueix a sis mesos el temps perquè els productes es puguin vendre com a excedent, amb preus rebaixats (fins ara el mínim eren nou mesos des de la incorporació a l'estoc). S'amplien els supòsits dels 'tastos de nit'. També s'estén als festius locals l'obligatorietat d'obrir en un dia festiu per a evitar que s'encadenin dos o tres seguits, amb l'objectiu d'evitar el desaprofitament alimentari i un possible desproveïment de la població.

Quant al Decret d'Ordenació dels Equipaments Comercials, el nou redactat introdueix modificacions que, en essència, permeten una millor ordenació del teixit comercial i doten de major autonomia als municipis. L'objectiu és afavorir la preservació del model català, que es caracteritza per l'equilibri entre les diferents propostes comercials i una disposició coherent d'aquestes en el territori, sense descurar en cap cas la protecció al comerç local.

Així, el nou Decret preveu que els municipis limítrofs es puguin posar d'acord per a conformar una trama urbana consolidada (TUC) supramunicipal i poder ordenar el seu teixit comercial de manera coordinada. La ubicació de comerços fora d'una trama urbana consolidada, però tocant-la al límit, es podrà fer sense tantes limitacions perquè no haurà de ser parcel·la aïllada; s'elimina que l'accés enfocat a la TUC sigui el principal i la superfície construïda de l'establiment comercial haurà de representar com a mínim un 51% de l'edificabilitat neta de la parcel·la. Així mateix, els petits establiments comercials (fins a 800 metres quadrats) també es podran establir limítrofs amb la TUC, cosa que fins ara no es podia.

D'altra banda, es permetrà l'obertura de petits establiments comercials sense restricció en municipis de menys de 5.000 habitants, sempre que l'ús comercial estigui degudament recollit en la planificació urbanística. Els petits comerços d'alimentació amb un mínim del 25% de la seva superfície de venda dedicada a oferta de producció o producció i elaboració pròpia, també podran implantar en els àmbits contemplats per la planificació urbanística de cada municipi.

Paral·lelament a aquesta actuació legislativa, el Departament d'Empresa i Treball està dissenyant la planificació estratègica en matèria de comerç per al període 2025-2028, que preveu un programa integral d'accions per a millorar la competitivitat del sector i enfrontar reptes com la formació més adaptada, processos de digitalització a mesura, ocupació de qualitat i amb garanties de relleu generacional, adaptació a les normatives de sostenibilitat ambiental i implicació del comerç en les polítiques urbanístiques i de cohesió social. Aquesta planificació vol ser una eina de treball pràctica, dinàmica i dialogada amb el teixit empresarial i associatiu, que permetrà implementar amb la màxima eficiència les polítiques d'ordenació i promoció del sector.

El comerç, sector clau de l'economia catalana

Amb més de 70.000 empreses i prop de 87.000 establiments en tot el país, el comerç genera prop del 15% del PIB català i dóna ocupació a 568.400 persones, de les quals 366.000 corresponen al comerç al detall i gairebé 202.400 corresponen al comerç a l'engròs.

El comerç català es troba en una dinàmica positiva tant en vendes com ocupació. En el primer cas, entre gener i octubre de 2024, la facturació ha estat un 2% superior a la del mateix període de l'any anterior (a preus constants, per tant, una vegada descomptat l'efecte de la inflació). En el segon cas, el nombre de llocs de treball comptabilitzats el tercer trimestre de 2024 per al comerç al detall ha estat un 5,2% superior als del tercer trimestre de 2023.