Kariguri (33è Calltitellesdetenes)

Poesia visual en moviment, un espai per a respirar i contemplar la màgia de la impermanencia.

Una cabanya efímera construïda per a albergar un impuls poètic. Un caragol que arrossega amb paciència l'inici del món. El món dels somnis. Un viatge en espiral! Dues persones, primavera i tardor, joventut i vellesa, lentitud i rapidesa, terra i cel. La dansa còsmica dels supòsits. El punt de trobada. L'estany del buit!

Aquest text evocador i profund convida a endinsar en un univers de contrastos i harmonies, de línies i colors que s'entrellacen en una dansa sense fi. La imatge d'una cabanya efímera, com a metàfora de la transitorietat de la vida, ens submergeix en una reflexió sobre la fugacitat del temps i la bellesa dels instants breus. El caragol, símbol de la paciència i la persistència, ens guia en un viatge cap al més profund de la nostra existència, on la dualitat i la complementarietat es troben en una abraçada còsmica. La poesia visual en moviment ens convida a detenir-nos, a contemplar amb atenció cada detall, a respirar la màgia que flueix en cada gest, en cada forma, en cada color. Des de la primavera fins a la tardor, des de la joventut fins a la vellesa, des de la lentitud fins a la rapidesa, des de la terra fins al cel, aquesta dansa ens recorda que en la diversitat i en l'harmonia dels oposats resideix l'essència mateixa de la vida. La poesia visual en moviment ens convida a ser testimonis de la dansa eterna dels contraris, a ser partícips de la simfonia de l'univers que es desplega davant els nostres ulls. En cada gir, en cada volta, en cada instant, trobem el punt de trobada, el lloc on el buit i la plenitud s'abracen en un ventall de possibilitats infinitas.es en aquest instant de comunió amb l'efímer, amb l'etern, amb el que està per venir, on descobrim la veritable essència de la poesia visual en moviment: la celebració de la vida en la seva més pura expressió.