Estiueig de proximitat

"Estiueig de proximitat, 1850-1950" és una exposició que convida a reconsiderar el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona, seguint la petjada de l'estiueig de mar i muntanya. Aquesta mostra ofereix als visitants una visió general del fenomen social de l'estiueig de les classes acomodades als voltants de la ciutat comtal, durant el període comprès entre 1850 i 1950. Es detalla qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on residien, què buscaven i com socialitzaven, tot això amb la fi última de propiciar una reflexió sobre el present i futur del seu llegat patrimonial.

Aquest llegat es manifesta encara en ciutats jardí, torres, jardins, fonts, balnearis, casinos i antics hotels, que són testimonis tangibles d'una època en la qual l'estiueig era una pràctica arrelada en la societat adinerada de l'època. L'exposició busca, mitjançant l'exploració d'aquests aspectes, brindar al públic l'oportunitat d'endinsar en la història i evolució d'aquesta forma d'oci estival que va deixar una profunda marca en la configuració de la Barcelona contemporània.