Botigues de Catalunya

Botigues de Catalunya

Cercar
Estàs a  |  Inici  |  Notícies  |  Detall
Català  |  Castellano

Notícies

Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona Reviewed by Botigues de Catalunya on Nov 06 Rating: 3.5 Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona Segons l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, el 74% dels locals d'aquest barri es troben en actiu o en rehabilitació.

L'informe també constata que, tot i les dificultats econòmiques dels darrers anys, s'observa una lleu disminució del 5% respecte al 2005 en la presència del comerç minorista al barri, amb un increment del 14% pel que fa al sector de l'alimentació.

El 69% dels empresaris enquestats valora com a "normal, bastant bé o molt bé" el funcionament del seu negoci.

En un entorn de grans dificultats econòmiques, el comerç del Raval resisteix la crisi amb un 74 % dels locals en actiu. Aquesta és una de les conclusions extretes de l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

L'informe, presentat al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) pel regidor de Comerç Consum i Mercats, Raimond Blasi, i el president de la Fundació, Jaume Badia, fa un retrat detallat de l'oferta comercial al barri a través d'enquestes a 1.731 establiments i 43 carrers del territori. També fa referència a la demanda comercial, el trànsit de visitants, l'associacionisme i l'urbanisme, entre d'altres aspectes. L'estudi distingeix entre Raval nord, centre i sud, atès que cada zona té unes característiques pròpies.

Bona salut comercial

Una altra de les dades que revelen la bona salut comercial del Raval és que, en el període més intens de la crisi (2005-2011), només s'ha reduït un 4% la presència del comerç minorista al barri. A més, el sector de l'alimentació ha experimentat un augment del 14 % des del 2005.

La mitjana de la valoració dels enquestats sobre la marxa de la seva empresa és també positiva, en el sentit de que el 69 % creu que el negoci li funciona normal, bastant bé o molt bé. En concret, un 38 % afirma que es desenvolupa "amb normalitat," un 31 % que li va "molt o bastant bé", i un 31 % es decanta pel "poc o malament".

Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l'Ajuntament de Barcelona, ha valorat positivament aquestes dades i ha refermat el compromís municipal "per fer del comerç del Raval font d'ocupació i un exemple de cohesió social, un model de comerç heterogeni i plural, atractiu també pels milers de turistes que visiten la ciutat". Amb aquest objectiu Blasi ha assegurat que "seguirem treballant per potenciar les zones comercials a través dels eixos i entitats, recercant aliances públicoprivades i donant suport a l'associacionisme comercial. Volem fomentar aquest model de comerç de proximitat, representat, entre d'altres, per mercats tan singulars com La Boqueria o la tradicional fira de Sant Ponç, així com per l'àmplia varietat d'establiments emblemàtics que ofereix el Raval". En aquest sentit ha agraït l'esforç, tenaç i constant, de la Fundació Tot Raval i ha recordat que "la seva implicació és imprescindible per seguir avançant en aquest procés".

Els serveis, seguits del comerç minorista, lideren l'activitat econòmica

Els serveis encapçalen l'activitat econòmica del barri (el 53 % dels locals), amb un fort pes del sector restauració - hostaleria (46 %).

De molt a prop li segueix el comerç minorista, amb un 45 % d'establiments dedicats a aquesta activitat. Destaca en aquest àmbit l'elevada presència de l' alimentació (35 %) i el tèxtil, calçat i pell (21 %).

A molt distància se situen els comerços de venda a l'engròs, que només representen el 2 % de l'oferta comercial, amb protagonisme dels següents sectors: fusta, suro, papers i arts gràfiques (42 %) i tèxtil, calçat i pell (28 %).

Per zones destaca especialment la presència dels serveis al Raval sud (82 %) i la importància del comerç majorista al Raval centre (80 %).

Alta rotació i creixement dels establiments d'origen asiàtic

Gairebé el 40 % dels establiments comercials del Raval s'han obert o traspassat en els darrers anys, dada que mostra una altra rotació. D'altra banda, el 15 % dels establiments tenen una antiguitat superior als 30 anys. Destaca el fet de que prop del 30 % dels establiments del Raval sud han obert les seves portes en els darrers 4 anys.

Actualment, del total de comerços del Raval, un 55 % són d'empresaris d'origen autòcton i un 45 % d'origen immigrant. Tot i així l'evolució mostra un descens en les obertures d'establiments d'origen autòcton (26,5 % l'any 2011), mentre que destaca la creixent obertura de nous establiments d'origen asiàtic (Pakistan, India i Bangladesh majoritàriament), especialment a la zona del Raval centre i Raval nord, que representen en 47 % i 28 % respectivament del total de comerços immigrants.

Comerç de petit format i en règim de lloguer

El 94 % dels negocis són de petit format (menys de 10 treballadors): el micro-comerç (d'1 a 2 persones) representa gairebé el 50 %, seguit de la micro-empresa (de 3 a 10 persones) que suposa el 44 %.

Pel que fa al règim del local, la meitat dels establiments enquestats són de lloguer i un 14 % de propietat. En termes absoluts el nombre el locals en propietat per part dels autòctons triplica a aquells d'origen estranger. En termes percentuals els locals de propietat dins del col•lectiu autòcton representen un 24%, mentre que en el col•lectiu immigrant és del 9%, en el cas dels no-comunitaris i d'un 4% pel que fa als immigrants comunitaris.

Home i de mitjana edat

La majoria dels treballadors dels comerços i serveis del barri del Raval són homes quan parlem d'empreses no superiors als 10 empleats. En canvi, la presència de la dona creix a mesura que ho fa la dimensió de l'empresa.

La situació s'aguditza quan ens referim al propietari/a del local o establiment, on destaca la baixa presència de la dona (15 %) en contrast amb la de l'home, on més del 80 % regenten locals i establiments.

Pel que fa a l'edat, més de la meitat dels propietaris/es tenen una edat compresa entre els 36 i 50 anys, seguit d'un 33,6 % que tenen més de 50 anys. El percentatge d'empresaris de perfil jove (fins a 35 anys) és només del 13,2 %.

Trànsit i perfil dels visitants

Al barri del Raval entren cada dia una mitjana de 65.577 persones en horari diürn i 12.098 les nits del cap de setmana (divendres i dissabte). Si es compara amb la resta d'eixos comercials de Barcelona, el Raval se situa en la quarta posició pel que fa a nombre de visites anuals (prop de 19 milions).

El perfil mitjà del visitant del barri es pot definir com una persona autòctona amb una edat compresa entre els 16 i 35 anys, amb formació (un 61,4 % tenen estudis equivalents al Batxillerat o Superiors), actiu laboralment (56,6 %) i resident al barri del Raval (45,3 %). Hi accedeix majoritàriament a peu (67,6 %) i el metro és el principal transport públic utilitzat (28,7 %).

Un 86, 1 % dels enquestats afirmen que compren i/o utilitzen serveis del barri de forma habitual i la valoració mitjana de l'oferta comercial del Raval és del 6,6, sent l'amplitud d'horaris (8,1) l'aspecte més valorat, seguit del tracte personal (7,4), la qualitat dels productes i la facilitat de pagament (7,3).

Font: Ajuntament de Barcelona - http://www.bcn.cat
Estudi realitzat per: Noelia Mohedano i Tatiana Bonastre per la Fundació Tot Raval - http://www.totraval.org
Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
06 de novembre, 2012 | 0 Opinions

Segons l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, el 74% dels locals d'aquest barri es troben en actiu o en rehabilitació.

L'informe també constata que, tot i les dificultats econòmiques dels darrers anys, s'observa una lleu disminució del 5% respecte al 2005 en la presència del comerç minorista al barri, amb un increment del 14% pel que fa al sector de l'alimentació.

El 69% dels empresaris enquestats valora com a "normal, bastant bé o molt bé" el funcionament del seu negoci.

En un entorn de grans dificultats econòmiques, el comerç del Raval resisteix la crisi amb un 74 % dels locals en actiu. Aquesta és una de les conclusions extretes de l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

L'informe, presentat al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) pel regidor de Comerç Consum i Mercats, Raimond Blasi, i el president de la Fundació, Jaume Badia, fa un retrat detallat de l'oferta comercial al barri a través d'enquestes a 1.731 establiments i 43 carrers del territori. També fa referència a la demanda comercial, el trànsit de visitants, l'associacionisme i l'urbanisme, entre d'altres aspectes. L'estudi distingeix entre Raval nord, centre i sud, atès que cada zona té unes característiques pròpies.

Bona salut comercial

Una altra de les dades que revelen la bona salut comercial del Raval és que, en el període més intens de la crisi (2005-2011), només s'ha reduït un 4% la presència del comerç minorista al barri. A més, el sector de l'alimentació ha experimentat un augment del 14 % des del 2005.

La mitjana de la valoració dels enquestats sobre la marxa de la seva empresa és també positiva, en el sentit de que el 69 % creu que el negoci li funciona normal, bastant bé o molt bé. En concret, un 38 % afirma que es desenvolupa "amb normalitat," un 31 % que li va "molt o bastant bé", i un 31 % es decanta pel "poc o malament".

Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats de l'Ajuntament de Barcelona, ha valorat positivament aquestes dades i ha refermat el compromís municipal "per fer del comerç del Raval font d'ocupació i un exemple de cohesió social, un model de comerç heterogeni i plural, atractiu també pels milers de turistes que visiten la ciutat". Amb aquest objectiu Blasi ha assegurat que "seguirem treballant per potenciar les zones comercials a través dels eixos i entitats, recercant aliances públicoprivades i donant suport a l'associacionisme comercial. Volem fomentar aquest model de comerç de proximitat, representat, entre d'altres, per mercats tan singulars com La Boqueria o la tradicional fira de Sant Ponç, així com per l'àmplia varietat d'establiments emblemàtics que ofereix el Raval". En aquest sentit ha agraït l'esforç, tenaç i constant, de la Fundació Tot Raval i ha recordat que "la seva implicació és imprescindible per seguir avançant en aquest procés".

Els serveis, seguits del comerç minorista, lideren l'activitat econòmica

Els serveis encapçalen l'activitat econòmica del barri (el 53 % dels locals), amb un fort pes del sector restauració - hostaleria (46 %).

De molt a prop li segueix el comerç minorista, amb un 45 % d'establiments dedicats a aquesta activitat. Destaca en aquest àmbit l'elevada presència de l' alimentació (35 %) i el tèxtil, calçat i pell (21 %).

A molt distància se situen els comerços de venda a l'engròs, que només representen el 2 % de l'oferta comercial, amb protagonisme dels següents sectors: fusta, suro, papers i arts gràfiques (42 %) i tèxtil, calçat i pell (28 %).

Per zones destaca especialment la presència dels serveis al Raval sud (82 %) i la importància del comerç majorista al Raval centre (80 %).

Alta rotació i creixement dels establiments d'origen asiàtic

Gairebé el 40 % dels establiments comercials del Raval s'han obert o traspassat en els darrers anys, dada que mostra una altra rotació. D'altra banda, el 15 % dels establiments tenen una antiguitat superior als 30 anys. Destaca el fet de que prop del 30 % dels establiments del Raval sud han obert les seves portes en els darrers 4 anys.

Actualment, del total de comerços del Raval, un 55 % són d'empresaris d'origen autòcton i un 45 % d'origen immigrant. Tot i així l'evolució mostra un descens en les obertures d'establiments d'origen autòcton (26,5 % l'any 2011), mentre que destaca la creixent obertura de nous establiments d'origen asiàtic (Pakistan, India i Bangladesh majoritàriament), especialment a la zona del Raval centre i Raval nord, que representen en 47 % i 28 % respectivament del total de comerços immigrants.

Comerç de petit format i en règim de lloguer

El 94 % dels negocis són de petit format (menys de 10 treballadors): el micro-comerç (d'1 a 2 persones) representa gairebé el 50 %, seguit de la micro-empresa (de 3 a 10 persones) que suposa el 44 %.

Pel que fa al règim del local, la meitat dels establiments enquestats són de lloguer i un 14 % de propietat. En termes absoluts el nombre el locals en propietat per part dels autòctons triplica a aquells d'origen estranger. En termes percentuals els locals de propietat dins del col•lectiu autòcton representen un 24%, mentre que en el col•lectiu immigrant és del 9%, en el cas dels no-comunitaris i d'un 4% pel que fa als immigrants comunitaris.

Home i de mitjana edat

La majoria dels treballadors dels comerços i serveis del barri del Raval són homes quan parlem d'empreses no superiors als 10 empleats. En canvi, la presència de la dona creix a mesura que ho fa la dimensió de l'empresa.

La situació s'aguditza quan ens referim al propietari/a del local o establiment, on destaca la baixa presència de la dona (15 %) en contrast amb la de l'home, on més del 80 % regenten locals i establiments.

Pel que fa a l'edat, més de la meitat dels propietaris/es tenen una edat compresa entre els 36 i 50 anys, seguit d'un 33,6 % que tenen més de 50 anys. El percentatge d'empresaris de perfil jove (fins a 35 anys) és només del 13,2 %.

Trànsit i perfil dels visitants

Al barri del Raval entren cada dia una mitjana de 65.577 persones en horari diürn i 12.098 les nits del cap de setmana (divendres i dissabte). Si es compara amb la resta d'eixos comercials de Barcelona, el Raval se situa en la quarta posició pel que fa a nombre de visites anuals (prop de 19 milions).

El perfil mitjà del visitant del barri es pot definir com una persona autòctona amb una edat compresa entre els 16 i 35 anys, amb formació (un 61,4 % tenen estudis equivalents al Batxillerat o Superiors), actiu laboralment (56,6 %) i resident al barri del Raval (45,3 %). Hi accedeix majoritàriament a peu (67,6 %) i el metro és el principal transport públic utilitzat (28,7 %).

Un 86, 1 % dels enquestats afirmen que compren i/o utilitzen serveis del barri de forma habitual i la valoració mitjana de l'oferta comercial del Raval és del 6,6, sent l'amplitud d'horaris (8,1) l'aspecte més valorat, seguit del tracte personal (7,4), la qualitat dels productes i la facilitat de pagament (7,3).

Font: Ajuntament de Barcelona - http://www.bcn.cat
Estudi realitzat per: Noelia Mohedano i Tatiana Bonastre per la Fundació Tot Raval - http://www.totraval.org

  • Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, Foto 1
  • Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, Foto 2
  • Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, Foto 3
  • Presentat l'Estudi Econòmic i Comercial del Raval 2010-2011 elaborat per la Fundació Tot Raval amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, Foto 4
Comentaris:
Hi han 0 comentaris disponibles.

 

En Portada

Presentació Compra Eixample
Presentació Compra Eixample
24 d'octubre, 2015
Seccions:
Inici  |  Model comercial català  |  Notícies  |  Activitats  |  Associacions  |  Contactar  |  Festes Locals Catalunya 2013
© 2017 Botigues de Catalunya.
Tots els drets reservats. Nota Legal  |  Mapa Web  |  Política de Cookies
powered by: dommia
Disseny Web
Dommia Solucions Internet
c/ Lepant, 326, Entlo. 1, Desp. 2
08025 - Barcelona
Tel. 902 024 678 | +34 936 241 455
Portfoli visible en: www.dommia.cat